Després de les obres de rehabilitació del corredor central de la Gerència la veritat es que s'ha creat un doble espai : d'una banda és un espai natural, històric, místic, on els arbres donen ombra i t'aïllen del pas dels vehicles que transiten per la 9 d'octubre i on, els portencs, els d'ací, pensem en el nostre passat, en la Fàbrica, en els nostres orígens i en els nostres debats pendents.L'altre és un paratge trist, desolador, fantasmagòric...el corredor deixa a la vista les restes de les , no fa molts anys, eren les cases de luxe del nostre poble. També dels seus modes de vida : plantes i arbres que encara romanen orgullosos, rectes, eterns..trossos de terra que eren aprofitats per a plantar les antigues vitualles, els camps on feies una tirada de cada producte : creïlles, encisam, tomata..o meló.
¿Algun dia arribarem a destí? Segurament la Gerència és massa complicada per entendre-la, per donar-li una solució. Ja és nostra, almenys això diuen, però crec que encara la tenim perduda.
0 comentaris:
Publica un comentari