dimarts 7 de setembre de 2010

El patrimoni lingüístic de Sagunt

Si la conservació del patrimoni històric ha sigut una realitat ( a mitges ) des de fa només algunes dècades, en les que la societat hem pres consciència de la necessitat de preservar i posar en valor els testimonis de segles d'història, el patrimoni industrial encara està en bolquers no vull dir en quin estat es troba açò tan efímer que es pot definir com patrimoni lingüístic. El que seria el mateix : la riquesa lingüística que té una societat determinada.

Jo crec que tot el món , en principi i per defecte, és partidari de potenciar i millorar qualsevol tipus de patrimoni o riquesa cultural/lingüística ....açò és el que ix a les enquestes i el que et respondrà la major part de les persones davant d'esta qüestió ¿ és vostè partidari de preservar la riquesa lingüística del municipi de Sagunt ? la resposta és apabullant : "per suposat, és molt important". Ara, de la teoria a la pràctica va molt. Els que responen obvien en eixe moment que , a diferència del patrimoni estàtic, el lingüístic és un patrimoni dinàmic, en moviment i que no només necessita la inversió econòmica sinó que necessita un altre tipus d'inversió, la humana, la personal, per poder posar-se en valor. Clar...això implica la participació de la gent i la pregunta immediata en la mateixa ¿ per a què volem tanta riquesa lingüística ?

Per què clar si promoure la riquesa lingüística implica treball o responsabilitat per a l'individu el plantejament canvia radicalment. Fetes estes observacions m'agradaria exposar-vos quina és la situació lingüística al municipi de Sagunt i la meua opinió des d'un punt de vista d'un observador de la seua realitat.

Sagunt, 70500 habitants ( 2010 ), distribuïts en 2 grans nuclis de poblacíó : el Port de Sagunt , uns 44000 hab. i Sagunt , centre històric, uns 24000 hab.La resta viuen en habitatges disseminats. Aproximadament entre un 15-17 % de la població és estrangera i d'ella la major part ( més del 95% ) és una població nouvinguda de països relativament pobres ( marroc, romania, països sudamericans principalment ). Dic açò perquè el municipi no atrau població nouvinguda provinent de països desenvolupats com ocorre en altres indrets ( britànics o alemanys ). La població nouvinguda ha aportat bàsicament 3 llengües que és fàcil sentir en qualsevol mercat del municipi : àrab, romanès i castellà. Estes aportacions han de ser analitzades amb les característiques lingüístiques històriques anteriors  del municipi : Sagunt , centre històric, valenciaparlant que cal quantificar en un percentatge real d'ús del valencià que pot oscil·lar sobre un 60% de la població que té com a llengua habitual i materna el valencià. Del 40 % restant existix un percentatge molt elevat de població que entén i sap parlar perfectament el valencià ( pels estudis i per la convivència amb la llengua ) i una valoració positiva de la mateixa. Al Port de Sagunt ( per les seues característiques històriques, ciutat factoria ) la situació seria prou diferent : un ús del valencià que abastirà sobre un 5-10% , una majoria que entén però que té serioses dificultats per utilitzar el valencià i vora un 20-25 % que li costa inclús entendre perfectament la nostra llengua. Això convertix el nucli del Port de Sagunt en un indret on la valoració de la llengua pròpia està molt per davall del nucli històric de Sagunt.
Però encara que podria semblar diferent, la poca estima que els valencians tenim a allò que ens pertany, en este cas la llengua però que serviria per a qualsevol altra qüestió, la influència lingüística dels nouvinguts al nucli de Sagunt i al del Port de Sagunt ha estat pràcticament la mateixa malgrat les diferències dels nuclis originaris : els nouvinguts no han aprés valencià i moltíssim menys l'utilitzen llevat d'alguna paraula solta.
Per tant la situació a nivell del municipi planteja 2 realitats : un nucli de Sagunt que patix la mateixa infermetat que la resta de pobles valenciaparlants de la zona sud de Castelló : un meninfotisme exagerat envers la llengua pròpia que fa que les institucions, organismes..utilitzen el castellà com a llengua de prestigi ( si,si..igual que fa 30 anys ) malgrat ser una de les zones del territori valencià amb més percentatge de valenciaparlants ( podeu vore exemples en les planes web de diversos organismes públics, en les retolacions....) i un nucli del Port de Sagunt que sembla el sud d'Alacant : un menyspreu actiu cap al valencià i una tornada enrrere molt difícil ( a la ciutat de València l'ús del valencià és molt minoritari però existix un sentiment cap a la llengua que al Port de Sagunt no existix ).

El tema dóna per a molt més...ho intentaré en altre moment

0 comentaris:

Publica un comentari